\ S'estableix un sistema de cita prèvia telefònica basat en el tipus de consulta de l’usuari, i no en el professional que l’ha d’atendre
\ Es mantenen els circuits respiratoris implementats a causa de la COVID-19 i s'estableixen novetats com, per exemple, les unitats de gestió administrativa
Atenció Primària de Mallorca aposta per un nou model d'estructura organitzativa i de gestió clínica que potencia l'atenció telefònica i millora l'accessibilitat. Aquest nou model té com a principal objectiu dirigir el pacient cap el professional que millor pugui resoldre la seva necessitat. D’aquesta manera es millora l’eficiència i l’agilitat en l’assistència sanitària.
Així, s'estableix un sistema de cita prèvia telefònica basat en el tipus de consulta de l’usuari, i no en el professional que l’ha d’atendre. Es tracta de conèixer quina necessitat té l’usuari que demana cita per oferir-li el recurs sanitari o no sanitari més adient. Les cites s'organitzen segons el tipus de consulta (burocràtica, mèdica, d’infermeria, de farmàcia...). Aquest model s'ha començat a implantar a Mallorca i se’n preveu, més endavant, l’aplicació a Menorca, Eivissa i Formentera.
La implementació en els centres de salut dels dos circuits diferenciats segons si l’usuari presenta símptomes i signes de malaltia respiratòria o no respiratòria —com a conseqüència de la crisi sanitària de la COVID-19—es manté, atès que, tot i que la situació ha millorat notablement, encara és necessari continuar amb les mesures de prevenció.
Igualment, els centres de salut mantenen totes les mesures higièniques i de distància de seguretat establertes el mes de març. Durant el confinament, Atenció Primària va crear agendes genèriques de manera que la població podia ser atesa per qualsevol professional sanitari, i no necessàriament pel seu metge de capçalera. D’ençà del 8 de juny, els centres procuren —en la mesura del possible— que els pacients siguin atesos pel seu professional de referència.
El concepte tradicional d'accés al sistema sanitari canvia i s'introdueix la cita prèvia telefònica, que té com a finalitat dirigir el pacient cap al professional més idoni per resoldre la seva necessitat. El primer contacte sempre serà telefònic i, a partir d’aquí, el professional es posarà en contacte amb l’usuari per valorar si la consulta es pot resoldre telefònicament o presencial —sigui en el centre de salut o bé en el domicili del pacient. Actualment, l'única excepció aplicable a aquest sistema són les agendes de les consultes de pediatria, concretament el Programa de salut infantojuvenil —controls periòdics dels infants d’entre 0 a 14 anys— i les vacunacions, que sempre són presencials. Les consultes virtuals, a través d'Internet, s'han posat en marxa com a projecte pilot i s'ha demostrat que són altament eficaces en el procés assistencial. De moment, se’n manté l’activitat.
Es creen noves consultes com ara la de gestió administrativa, la dels tècnics d’auxiliars d’infermeria o la dels farmacèutics d’atenció primària. En el cas de les consultes d’infermeria, es creen nous protocols de gestió infermera. Es tracta, en definitiva, d’adequar els recursos a les necessitats dels usuaris:
Consultes de gestió administrativa: són de tipus burocràtic i ateses per les unitats de gestió administrativa (UGA), que estan a les àrees d’admissió dels centres de salut. És important remarcar que, fins ara, aproximadament el 30 % del temps que inverteix el personal mèdic és per resoldre gestions burocràtiques. El gestor administratiu podrà resoldre algunes consultes i gestionar-ne d’altres amb el professional més adient en cada cas i, d’aquesta manera, disminuirà la càrrega de feina del personal mèdic. Alguns exemples d’aquest tipus de consultes són renovar les receptes, sol·licitar un certificat de salut o un part de lesions, les peticions ortoprotètiques, etc. Es crea, a més, la figura del gestor administratiu hospitalari per millorar la continuïtat assistencial entre atenció primària i atenció hospitalària. Així s’eviten visites innecessàries al metge de família en casos com, per exemple, la petició d’una ambulància per fer un seguiment a consultes externes d’un hospital.
Consultes d'infermeria: es desenvolupen al màxim les competències del personal d'infermeria en l'atenció a la demanda, la promoció i el manteniment de la salut, i el seguiment de persones amb patologies cròniques, com per exemple la hipertensió o la diabetis. S'han creat vint-i-quatre protocols de gestió infermera, ja que aquest personal és el més idoni per resoldre segons quin tipus de consultes com ara ferides, síndrome miccional, diarrea, picades, taps de cerumen, insomni, cefalea, ansietat, etc. No obstant això, si aquest personal detecta signes d'alarma d’acord amb els protocols, el pacient serà derivat al metge.
Consultes de farmacèutics d’atenció primària: són ateses per farmacèutics d’atenció primària i estan relacionades amb els medicaments, com ara dubtes sobre la presa, efectes secundaris, problemes de desproveïment, etc. Aquestes consultes són molt útils, sobretot en els casos dels pacients polimedicats.
Consultes de tècnics auxiliars d’infermeria (TCAI): aquests tècnics, que també desenvolupen al màxim les seves competències, tenen accés al sistema d'informació d’atenció primària i hospitalària per consultar i tramitar peticions d'analítiques i registrar l’activitat assistencial. Es creen també agendes específiques dels TCAI a cada centre de salut.
