El Programa Pacient Actiu de les Illes Balears s’engloba dins el Pla d’atenció a les persones amb malalties cròniques 2016-2021 i l’Estratègia social de promoció de la salut de la Conselleria de Salut de les Illes Balears. A la vegada, està alineat amb l’Estratègia per a l’Abordatge de la Cronicitat i amb l’Estratègia de Promoció de la Salut del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Aquest programa neix amb la intenció de millorar la salut i la qualitat de vida de persones amb malalties cròniques i persones cuidadores, mitjançant mecanismes de recolzament, acompanyament i formació entre iguals, que els permetin adquirir major autonomia i efectivitat en els seus cuidats.
L’augment de la prevalença de les malalties cròniques, el desenvolupament de les tecnologies de la comunicació i el moment econòmic actual, entre d’altres, són elements que ens duen a replantejar-nos la necessitat de generar nous models organitzatius i de provisió dels serveis sanitaris, en els quals els pacients i els seus familiars assumeixin més responsabilitat i siguin més actius en la cura de la seva salut.
Segons la Nota Tècnica de la Encuesta Nacional de Salud 2017, continua augmentant la prevalença de factors de risc cardiovascular metabòlics i d’altres malalties cròniques: hipertensió arterial (19,8%), colesterol elevat (17,9%), obesitat (17,4%) i diabetis (7,8%). Totes elles presentaren en 2017 un augment igual o superior a un punt porcentual, confirmant la tendència observada des de 1993. A les Illes Balears trobam dades molt semblants, amb una prevalença de problemes crònics del 41,60 %. Però les malalties cròniques tenen un impacte negatiu no només en la despesa sociosanitària, sinó també en el mercat laboral, en la productivitat, en l’educació i en el capital humà d’una societat.
Si aquest problema no s’aborda adequadament, no només consumirà la major part dels recursos dels sistemes sanitaris, sinó que pot arribar a qüestionar la sostenibilitat del nostre sistema de salut actual. Actualment, la majoria dels sistemes sanitaris estan més orientats envers la malaltia que envers la salut i donen una resposta individual i fragmentada des d’un enfocament biomèdic i hospitalcentrista. Aquest model d’atenció genera més dependència del sistema sanitari per part dels usuaris, cosa que els dificulta la presa de decisions amb relació a la seva salut.8, 9 D’altra banda, els pacients associen la salut a absència de malaltia i no són conscients del potencial que tenen per controlar, modificar o desenvolupar comportaments i estils de vida saludables amb la finalitat de reduir la probabilitat de patir una malaltia o, en cas de patir-ne, d’assolir més qualitat de vida gràcies a l’adquisició d’habilitats i/o hàbits saludables.
Per tot això el Programa Pacient Actiu de les Illes Balears contempla la formació per a pacients i persones cuidadores actives formadores que posteriorment conduiran grups de pacients amb la seva mateixa malaltia (formació entre iguals).
Actualment el Programa Pacient Actiu treballa amb les malalties següents: persones amb MPOC, esclerosi múltiple, insuficiència renal crònica, insuficiència cardíaca, diabetis, càncer de mama, persones cuidadores, persones ostomitzades (tant per urostomia com colostomia), fibromiàlgia, artritis reumatoide i parkinson.
Cal fer propostes que possibilitin l’apoderament de les persones i accions que facilitin el desenvolupament de capacitats i habilitats, tant per al canvi personal com per a la participació en els processos socials, orientats a la millora de la salut, a l’autonomia i a l’autocura,entre les quals prenen una rellevància especial la potenciació del paper dels ciutadans, la corresponsabilitat i l’autonomia del pacients i dels ciutadans.
Els programes d’educació basats en l’autocura per mitjà de la formació entre iguals relatius a malalties cròniques poden ser una manera eficaç de promoure aquest canvi. Per realitzar aquests programes cal sensibilitzar i conscienciar els professionals envers aquest nou enfocament de l’atenció en el procés de salut-malaltia. Aquests programes estan basats en la col·laboració pacient-professional i en el treball en equip, i es diferencien de l’educació simple o de l’entrenament d’habilitats dels pacients en el fet que tenen un disseny que permet als pacients crònics prendre una funció activa en la gestió de la seva malaltia i ajudar altres persones, i tenir també una funció important en la sensibilització social.
|
|
|
