Seguint la línia del BUTLLETÍ núm. 16, presentam una llista de cinc estafes habituals en aquests temps de crisi per tal de captar ingressos i recur-sos econòmics de les víctimes per mitjans electrònics i sistemes aparentment fiables i amb dificultat operacional baixa, a fi d’arribar a qualsevol tipus d’usuari.

1. Paquets de vacances i viatges

S’ofereixen paquets de vacances i viatges a llocs paradisíacs per tal d’aconseguir que la víctima pagui per uns productes que realment no existei-xen. Es tracta d’un delicte d’estafa, ja que la pro-moció no existeix o l’oferta és prou enganyosa, la qual cosa causa un perjudici econòmic a les per-sones que l’adquireixen.

2. Oferiment de crèdit amb pagament per endavant

Primer la víctima rep un missatge electrònic que li informa que ha estat seleccionada per obtenir un préstec amb unes condicions molt atractives, el qual pot ser concedit o no. La víctima ha d’omplir un formulari i pagar una taxa perquè li puguin concedir el préstec. Després li deneguen i mai no li tornen la taxa que ha avançat.

3. Xecs falsos

L’estafa dels xecs falsos consisteix en el fet que la víctima, que és el venedor legal d’un producte per mitjà d’Internet, és estafada pel suposat comprador del producte, que li envia un xec aparentment vàlid per una quantitat superior al valor del producte, amb la condició que el ve-nedor li aboni la diferència entre el preu del producte i el valor del xec. Aquest resulta ser fals, de manera que el venedor no pot recuperar la diferència abonada.

4. Inversions

En aquest cas l’estafador anuncia promeses d’inversions que generen grans beneficis a curt termini i sense riscs, per la qual cosa resulten atractives per a les víctimes. Alguns exemples d’aquest tipus d’inversions fraudulentes utilitzen el nom del Grup del Banc Mundial o pretenen ser una institució afiliada a aquest.

5. Hoax

És el terme utilitzat per als missatges electrònics que contenen una notícia falsa (una faula, diguem-ne) i que s’utilitzen per sensibilitzar la víctima sobre l’assumpte a fi que faci una aportació econòmica per a un determinat bé social. En aquests casos es pretén abusar de la solidaritat dels usuaris, que empatitzen amb la situació que pateixen altres persones.