La verola dels simis, també anomenada pigota dels simis o del mico — monkeypox en anglès, (MPX)—, és una malaltia infecciosa rara causada pel virus de la verola dels simis. És una malaltia que es pot transmetre dels animals a les persones (zoonosi). No obstant això, el virus es troba en algunes poblacions animals (principalment rosegadors o primats) a zones de l’Àfrica central i occidental. 
 
Abans del brot de 2022, gairebé tots els casos de verola dels simis en persones de fora d’Àfrica estaven vinculats a viatges a algun dels països on la malaltia es produeix habitualment, o al contagi per animals importats. 
 
Els casos que s’estan notificant actualment a diversos països són inusuals, perquè la majoria no tenen cap vincle amb viatges a aquestes zones d’Àfrica.

La verola dels simis es pot transmetre a qualsevol persona per mitjà d’un contacte estret i personal, sovint pell amb pell, inclosos els següents: 
 

• Contacte directe amb l’erupció que la malaltia pot provocar, les crosteres o els fluids corporals (com ara els fluids, el pus o la sang de les lesions cutànies) d’una persona que tengui la verola dels simis. 
• Tocar objectes, teixits (roba, roba de llit o tovalloles) i superfícies que hagi emprat algú que tengui la verola dels simis. 
• Contacte amb secrecions respiratòries. 
   

El contacte directe es pot produir durant el contacte íntim. Inclou el següent: 
 

• Tenir sexe oral, anal o vaginal amb una persona que tengui la verola dels simis, o bé tocar-li els genitals (penis, testicles, llavis de la vulva i vagina) o l’anus. 
• Abraçar-se, fer massatges i besar-se. 
• Contacte prolongat cara a cara. 
• Durant les relacions sexuals, tocar teixits i objectes que hagi emprat una persona que tengui la verola dels simis i que no s’hagin desinfectat, com ara roba de llit, tovalloles, material fetitxe i juguetes sexuals. 
   

Una persona que té la verola dels simis pot infectar altres persones des del moment en què comencen els símptomes fins que l’erupció s’ha curat completament i s’ha format una capa nova de pell. La malaltia sol durar entre dues i quatre setmanes. 
 
A més, les embarassades poden transmetre el virus al fetus a través de la placenta. 
 
En algunes parts de l’Àfrica occidental i central, la verola dels simis també es pot contreure de rosegadors infectats (com ara rates, ratolins i esquirols), ja sigui per una rapinyada o una mossegada de l’animal o preparant o menjant carn o utilitzant productes d’un animal infectat. 

Les persones que tenen la verola dels simis presenten una erupció que es pot localitzar als genitals (penis, testicles, llavis de la vulva i vagina) o a l’anus, o a prop d’aquestes zones, però pot aparèixer en altres àrees, com ara les mans, els peus, el pit, la cara i la boca: 

• L’erupció passa per diverses etapes, incloent-hi crosteres, abans de curar-se. 
• Al començament, l’erupció pot tenir l’aspecte de grans o bòfegues i pot fer mal o picar. 

Altres símptomes de la verola dels simis: 

• febre 
• mal de cap 
• dolors musculars i d’esquena 
• ganglis limfàtics inflamats 
• calfreds 
• esgotament 
• símptomes respiratoris (per exemple, mal de coll, congestió nasal o tos). 

Es poden presentar tots els símptomes o només alguns: 

• De vegades, abans de l’erupció els símptomes són semblants als de la grip. 
• Algunes persones presenten primer una erupció, seguida d’altres símptomes. 
• D’altres només tenen l’erupció. 

Els símptomes de la verola dels simis solen començar dins les tres setmanes següents a l’exposició al virus. Si una persona exposada presenta símptomes semblants als de la grip, normalment desenvoluparà una erupció entre un i quatre dies després. 

La verola dels simis es pot contagiar des del moment en què comencen els símptomes fins que l’erupció s’ha curat, han caigut totes les crosteres i s’ha format una nova capa de pell. La malaltia sol durar entre dues i quatre setmanes. 

En la majoria dels casos, els símptomes de la verola dels simis desapareixen tots sols al cap de poques setmanes. No obstant això, en algunes persones la infecció pot provocar complicacions mèdiques i fins i tot la mort. 

Els nounats, els infants i les persones que tenen debilitat el sistema immunitari tenen més risc de presentar símptomes més greus i de morir a causa de la verola dels simis. A més, també s’han notificat casos més greus en embarassades i adults joves. 

Les complicacions de la verola dels simis inclouen infeccions cutànies secundàries, pneumònia, confusió i problemes oculars. Abans del brot de 2022, entre l’1 % i el 10 % de les persones que tenien la verola dels simis van morir. És important tenir en compte que les taxes de mortalitat en diferents entorns poden variar a causa de diversos factors, com ara l’accés a l’atenció sanitària. 

Però tot i que les probabilitats de morir a causa de la verola dels simis són relativament baixes, la malaltia pot ser molt dolorosa i debilitant. 

Si teniu una erupció nova o inexplicable o algun dels altres símptomes esmentats o heu tingut un contacte estret amb una persona que té símptomes compatibles amb la verola dels simis, heu d’actuar així: 

• Aïllau-vos i evitau el contacte proper amb altres persones, sobretot si impliquen contacte personal, pell amb pell, incloses les relacions sexuals, fins que un professional sanitari us hagi valorat. 
   
• Rentau-vos les mans sovint amb aigua i sabó o utilitzant un desinfectant de mans de base d’alcohòlica. Si teniu una erupció, no us la toqueu, perquè us la podríeu estendre a altres parts del cos i, a més, podria endarrerir la curació. 
   
• Demanau cita a Infosalut Connecta 971 220 000 perquè un professional sanitari us atengui. 
   
• Si heu de sortir de ca vostra (per, exemple per acudir a un centre sanitari), heu de dur posada una màscara (quirúrgica o FFP2). 
   
• Pensau en les persones amb qui hàgiu tingut contacte estret (a menys d’un metre), personal o sexual, durant els darrers vint-i-un dies. Per ajudar a aturar la propagació de la malaltia, és possible que se us demani que compartiu aquesta informació si us han diagnosticat verola dels simis. 

• Evitau el contacte estret, pell amb pell, amb persones que tenguin una erupció semblant a la de la verola dels simis o que sospitin que tenen la malaltia: 
  • No toqueu l’erupció ni les crosteres d’una persona que tengui la verola dels simis. 
  • No beseu o abraceu una persona que tengui la verola dels simis ni hi tingueu relacions sexuals. 
• Evitau el contacte amb objectes i materials que hagi emprat una persona que tengui la verola dels simis: 
  • No hi compartiu estris per menjar o beure. 
  • No manipuleu ni toqueu la roba de llit, les tovalloles ni la roba personal d’algú que tengui la verola dels simis. Si és imprescindible i inevitable, (per exemple, els cuidadors) cal equipar-se amb una màscara FFP2, guants i roba que tapi tot el cos. 
• Rentau-vos les mans sovint amb aigua i sabó o utilitzant un desinfectant de mans de base d’alcohòlica, especialment abans de menjar o tocar-vos la cara i després d’anar al lavabo. 

Idealment, les persones que tenen la verola dels simis han d’estar aïllades mentre duri la malaltia, normalment de dues a quatre setmanes. 
Si teniu la verola dels simis, el vostre professional sanitari de referència us aconsellarà si us han d’atendre en un hospital o a domicili. Això dependrà de la gravetat dels símptomes, de si teniu factors de risc que us posin en risc de patir símptomes més greus i de si cal reduir el risc d’infectar qualsevol convivent. 
Si us heu d’aïllar a casa us explicaran amb detall com ho heu de fer. Tanmateix, si no podeu estar completament aïllat mentre duri la malaltia, hauríeu de fer el següent: 

• Mentre tingueu símptomes amb febre o qualsevol símptoma respiratori (incloent-hi mal de coll, congestió nasal o tos), heu d’estar aïllat a casa i lluny d’altres persones, llevat que sigui necessari acudir a un centre sanitari o hi hagi una emergència: 
  
  • Això inclou evitar el contacte estret o físic (a menys d’un metre), amb altres persones i animals, inclosos els domèstics (moixos, cans, hàmsters, etc.), el bestiar i la fauna salvatge. 
  • Tapau-vos les erupcions, duis posada una màscara quirúrgica o FFP2 tapant el nas i la boca i ben ajustada (més informació en el punt següent) i evitau agafar el transport públic en sortir de casa si és necessari per rebre atenció mèdica o per una emergència. 
     
• Mentre persisteixi l’erupció però no tingueu febre o símptomes respiratoris: 
  • Tapau-vos totes les erupcions cutànies tant com sigui possible duent mànigues llargues, calçons llargs o benes. Si també teniu una erupció a les mans, posau-vos guants per tapar-la. 
  • Duis posada una màscara quirúrgica o FFP2 tapant el nas i la boca i ben ajustada, per evitar propagar les secrecions orals i respiratòries en interactuar amb altres persones, fins que l’erupció i la resta dels símptomes s’hagin resolt.
  • Heu de dur la màscara ben ajustada a la cara, sense buits a les vores ni al voltant del nas. 

• Fins que tots els signes i símptomes no s’hagin resolt completament, heu d’actuar així: 
  
  • No compartiu amb altres persones o animals objectes que hàgiu emprat o manipulat. Rentau o desinfectau (amb aigua i sabó i un desinfectant domèstic) aquests objectes i les superfícies que hàgiu tocat o fregat amb alguna lesió. 
  • No permeteu que una altra persona us renti la roba (la personal, la de llit i les tovalloles), l’heu de rentar vós mateix: arreplegau-la anant alerta i sense espolsar-la, ficau-la dins una bossa de plàstic per dur-la a la rentadora i rentau-la amb aigua calenta, com a mínim a 60 °C. 
  • Evitau el contacte físic estret amb altres persones, inclòs el contacte sexual o íntim. 
  • Evitau compartir plats i altres estris per menjar o beure. En qualsevol cas, s’han de rentar i desinfectar abans que altres persones els emprin. 
  • Evitau les aglomeracions i els llocs de reunió. 
  • Rentau-vos les mans sovint amb aigua i sabó o utilitzant un desinfectant de mans de base d’alcohòlica, especialment després de tenir contacte directe amb les erupcions.