\ L’exercici s’emmarca en el pla d’emergència del Servei de Medicina Intensiva
\ Un incendi no controlat obliga a evacuar tres pacients crítics
S’ha incendiat el sistema d’alimentació ininterrompuda del Servei de Medicina Intensiva (UCI) de l’Hospital Can Misses, molt a prop del control A d’infermeria. El foc no s’ha pogut controlar amb els mitjans disponibles i això ha obligat a aplicar-hi el pla d’emergència de l’UCI i traslladar tres pacients que hi estaven ingressats en estat crític.
Un dels pacients pateix malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), reaguditzada, està connectat a ventilació mecànica no invasiva i du canalitzada una via venosa perifèrica amb seroteràpia de manteniment i una sonda vesical. El pacient està estable hemodinàmicament, però no tolera les desconnexions de la ventilació mecànica.
El segon pacient, politraumatitzat a causa d’un accident de moto, presenta traumatisme toràcic (contusió pulmonar i quatre fractures costals) i del membre inferior dret (fractura del fèmur), a més de disfunció multiorgànica. Està connectat a ventilació mecànica invasiva i du dos drenatges toràcics connectats a aspiració; està pendent d’intervenció quirúrgica.
El tercer pacient evacuat és un home amb síndrome coronària aguda, que requereix oxigenoteràpia i està pendent d’un cateterisme cardíac.
Tots ells són ninots, però les situacions són reals. Els professionals s’han entrenat d’aquesta manera davant el que podria ser una situació real amb pacients crítics. Els pacients han estat evacuats a la Unitat de Reanimació Postanestèsia (URPA), situada a l’Àrea Quirúrgica, i al Servei d’Urgències. El simulacre ha durat aproximadament 15 minuts i s’ha evacuat també els pacients i els treballadors de la zona afectada.
La preparació d’aquest simulacre ha estat complexa i ha durat setmanes fins a l’incendi simulat d’avui. Hi han participat el Servei de Medicina Intensiva, que dirigeix la Dra. Paz Merino, i la supervisora d’infermeria de l’UCI, Manuela Vila, i l’infermer referent de l’UCI, José García Verdejo, a més del Comitè d’Autoprotecció de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera, compost per la Direcció de Gestió i la Unitat de Prevenció de Riscs Laborals. Prèviament s’havia dissenyat un pla d’emergències específic per a l’UCI i s’havia format a tot el personal.
El simulacre ha constat de tres fases: preparació prèvia, execució i avaluació (judici crític), per a la qual s’ha format un equip d’àrbitres multidisciplinari, compost per personal dels serveis tècnics de l’Àrea de Salut i de l’empresa concessionària i la tècnica de la Unitat Bàsica de Prevenció de Riscs Laborals; la funció de l’equip és observar com es du a terme el simulacre i quins factors negatius s’hi aprecien, per corregir-los posteriorment. De fet, després del simulacre s’ha emès un informe amb l’anàlisi i les propostes de millora.
L’organització del simulacre ha correspost a Hilario Díaz, subdirector de Gestió, que ha dirigit el simulacre; Paz Merino com a col·laboradora mèdica del director del simulacre; Antonio Vázquez, cap de Manteniment de l’Àrea de Salut, com a àrbitre en cap de l’emergència; Francisco Javier Juan, enginyer, com a àrbitre en cap de la intervenció; Carlos Muñoz, director d’explotació de la concessionària, com a àrbitre de segona intervenció; Ignasi Casas, cap de Compres, com a àrbitre del lloc de control; Joana Marí, de la Unitat de Supervisió de la concessionària, com a àrbitre de l’equip de suport; Àngels Mezquida, tècnica de prevenció de riscs laborals, com a àrbitre de primera intervenció i evacuació, i José Antonio García, infermer referent de l’UCI, com a àrbitre de l’actuació assistencial. Finalment, Lucía Plana hi ha actuat com a auditora externa.
Alguns dels objectius de la implantació són formar i informar tot el personal sobre el protocol d’actuació segons l’equip d’emergència al qual pertanyi cadascú, conèixer la ubicació dels mitjans de protecció i les vies d’evacuació, mantenir sense obstacles les àrees properes als mitjans de protecció, atacar el sinistre en el moment en què es detecta fins que es rep l’ordre d’evacuació o siguin rellevats per les ajudes exteriors, i, finalment, conèixer els punts de reunió exteriors.
Segons Paz Merino, «l’objectiu és entrenar el personal perquè pugui actuar davant una emergència real en les condicions en què treballem a l’UCI, amb pacients crítics connectats —en la majoria dels casos— a aparells que en mantenen les constants vitals».
