El Parlament Europeu va instar a crear el dia de la parada cardíaca el 16 d'octubre, amb la finalitat de difondre entre els seus estats membres la formació en reanimació cardiopulmonar (RCP) bàsica i desfibril·lació semiautomàtica (DEA) en la població.
El desenvolupament de la cadena de supervivència i els programes de desfibril·lació pública amb formació a la població han demostrat la seva efectivitat per millorar la supervivència amb bon pronòstic neurològic.
És per això que l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera s'ha sumat a la celebració d'aquest dia amb una taula informativa, ubicada a l'entrada principal de l'Hospital Can Misses, en la que s'ha ofert formació teoricopràctica, amb maniquís i desfibril·ladors tant a usuaris com a professionals.
La RCP bàsica salva vides
El lema d'aquest any és “tots els ciutadans del món poden salvar una vida”, i segons la Dra. Elena Bartual, metge d'UCI i responsable de RCP de l'Àrea de Salut “el principal objectiu és augmentar l'inici de la reanimació cardiopulmonar per testimonis i que el major nombre de ciutadans conegui les tècniques de suport vital bàsic per millorar l'atenció inicial a la parada cardíaca”.
Els infarts són la primera causa de mort a Espanya. Per això és important que qualsevol ciutadà sàpiga reaccionar i actuar quan algú en pateix un. Abans que res, —el primer és cridar al telèfon d'emergències 112, i en el cas de les Illes Balears també al 061, perquè l'ambulància arribi com més aviat millor—, després, s'ha de practicar la maniobra front mentó per obrir la via aèria: amb la víctima ajaguda de cara per amunt, amb una mà es desplaça el front cap enrere i amb l'altra, utilitzant els dits, es desplaça la mandíbula cap a dalt i cap a davant.
La desfibril·lació s'utilitza en els casos de parada cardiorespiratòria. Així que després de col·locar-lo en aquesta posició, que facilita l'entrada d'oxigen, cal assegurar-se de si respira o no. Això es pot comprovar tant si existeixen moviments toràcics o abdominals com escoltant si se'l sent respirar o sentint l'aire exhalat a la galta.
Si no respira amb normalitat, s'ha de practicar una RCP (reanimació cardiopulmonar). Bàsicament consisteix a col·locar el taló de la mà sobre el centre del pit (meitat inferior de l'os central del pit de la víctima o estèrnum). Després es col·loca el taló de l'altra mà a sobre de la primera i, amb els braços rectes, es comprimeix l'estèrnum aproximadament 5 cm, amb una freqüència de 100-120 per minut.
L'ús de desfibril·lador augmenta la supervivència fins i tot en un 73%
Després de la RCP, se socorre la víctima amb un desfibril·lador automàtic (DEA), un dispositiu que emet descàrregues elèctriques per restablir el funcionament del ritme cardíac. Qualsevol persona està capacitada per utilitzar-lo, perquè només cal seguir les instruccions: una vegada obert, es col·loquen els pegats sobre el pit sense roba, com s'indica en la imatge adherida a l'aparell, i després el mateix desfibril·lador va guiant amb senyals visuals i sonors. El dispositiu detecta el ritme del cor i no emet les descàrregues si la persona no les necessita.
Si l'ús d'aquest tipus de desfibril·ladors es produeix en els 3 minuts després de l'aturada cardíaca, la supervivència augmenta un 73% i si s'utilitza en menys de 5 minuts, les possibilitats s'incrementen fins al 50%.
L'Àrea de Salut compta amb 30 carros de parades repartits per tot el centre i recentment ha augmentat la informació amb pòsters informatius sobre com actuar davant d'una parada cardíaca en diversos punts de l'hospital que no tenen activitat assistencial com l'entrada, les cafeteries o el laboratori.
