\ La nova consulta es va posar en marxa el mes de març de 2021 i les responsables en són la doctora Sílvia Torres i la infermera Marisa Escobar
\ Els criteris principals d'inclusió són haver tingut una pneumònia per SARS-CoV-2 amb ingrés la l’UCI o presència de distrès respiratori molt greu
L'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera va posar en marxa el mes de març d’enguany una consulta dirigida al pacient COVID greu amb afectació pulmonar. El Servei de Pneumologia va voler donar resposta a una necessitat que s'havia detectat després de l'alta hospitalària de pacients que havien patit pneumònies per SARS-CoV-2 i que en la seva majoria havien estat ingressats en l’UCI per distrès respiratori molt greu. El distrès és una afecció pulmonar potencialment mortal que impedeix l'arribada d'oxigen suficient als pulmons i a la sang. Amb aquesta consulta es pretenia garantir un seguiment correcte d'aquestes persones per part d'equips especialitzats.
Les responsables de la nova consulta de Pneumologia per a pacients COVID són l'especialista en Pneumologia i encarregada de la consulta monogràfica de fibrosi pulmonar, la doctora Sílvia Torres Forneri, i la infermera Marisa Escobar Povedano, que té una àmplia formació i experiència en pneumologia.
Els criteris per ser inclosos en la consulta post-COVID són haver sofert una pneumònia per SARS-CoV-2, amb ingrés en l’UCI i/o amb presència de distrès respiratori molt greu, també quan el pacient presentava una gran afectació radiològica en el moment de rebre l'alta o quan encara tenia necessitat d'oxigenoteràpia una vegada rebuda l'alta.
A la consulta, l'equip encarregat atén principalment les seqüeles postinflamatorias pulmonars produïdes per la COVID-19, que poden provocar alteracions funcionals persistents i que impedeixen el funcionament correcte de l'aparell respiratori i, en alguns casos, poden causar fibrosis pulmonar. Això es manifesta principalment en sensació d'ofec quan es fa un esforç (dispnea d'esforç), tos i molèsties toràciques.
A l'inici de la consulta se'ls fan als pacients una tomografia computada (TAC) i diferents proves funcionals, com són la prova de funció respiratòria i un test de la marxa. Aquestes proves són clau en l'avaluació diagnòstica i en el seguiment dels pacients amb malalties respiratòries.
Fins ara, en aquests quatre mesos, la consulta ha atès prop de quaranta persones: 36 ja han estat ateses i 4 més estan citades per a la propera consulta. El 72 % d'aquests pacients són homes i tenen edats compreses entre els 40 i els 70 anys. Només hi ha deu dones en seguiment en aquesta consulta. Tots ells han estat derivats pel Servei de Medicina Interna en rebre l'alta hospitalària. La gran majoria ha estat ingressat a l’UCI, tot i que algun ha estat greu, però en planta.
Tots els pacients atesos fins ara han precisat ingrés hospitalari per COVID-19 amb un quadre clínic moderat-greu i que després de tres mesos de l'alta persisteixen amb alteracions radiològiques i/o clíniques.
S'exclouen de la consulta pot-COVID els pacients que presenten la malaltia encara activa o que per la seva complexitat no es poden desplaçar a les consultes de Pneumologia.
Els principals objectius de la consulta són avaluar les seqüeles a nivell respiratori que presenten aquests pacients per oferir-los el tractament més oportú en cada cas, alhora que s'acompanya els pacients en el procés de convalescència i recuperació, ajudant-los en les gestions que precisin i resolent els dubtes que tenen sobre aquest tema. De la mateixa manera es pretén identificar aquelles persones que presentaran seqüeles a llarg termini, per fer-los un seguiment estret i valorar les opcions de tractament que hi hagi en un futur.
Per a la doctora Silvia Torres «a dia d'avui, la majoria de pacients que hem atès són pacients amb estada a l’UCI i ingrés perllongat a l'hospital, és a dir, són els pacient que han sofert una COVID més greu i que en la seva vida hi ha un abans i un després de la infecció. Això fa que la càrrega emocional sigui molt important. La bona notícia és que veim que els pacients que quedaran amb seqüeles són molt pocs, ja que la majoria presenten millorança clínica, radiològica i funcional als tres mesos».
Fins ara, sis pacients ja han rebut l'alta d'aquesta consulta. Això és l’alta definitiva d’un procés que ha durat mesos.
La infermera Marisa Escobar destaca que «el pacient arriba a aquesta consulta amb una càrrega emocional molt important, ha viscut sentiments de solitud i pèrdua i una deterioració funcional greu i brusca. D'altra banda, els seus familiars han tingut por, impotència i incertesa. En les primeres visites sempre hi ha relats de vivències molt dures i llàgrimes. Malgrat tot això, els pacients i els familiars es mostren molt agraïts per l'atenció i sentim que dipositen en nosaltres la seva confiança des del primer moment. Afortunadament veiem que es produeix una millorança dels símptomes, cada pacient al seu ritme. És una consulta molt satisfactòria».
Totes dues professionals llancen un missatge positiu i d'optimisme: «el més important que veiem i que més ens reconforta és la millorança que presenten i que ells mateixos aprecien i ens transmeten, i això els anima a seguir endavant».
