El Servei d'Aparell Digestiu de l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera, que dirigeix la Dra. Maite Novella, ha començat a realitzar a Can Misses una intervenció per a la qual fins ara era necessari derivar els pacients als hospitals de referència, Son Espases i Son Llàtzer.
La prova denominada colangiopancreaticografia retrògrada endoscòpica (CPRE) és una intervenció mixta endoscòpica i radiològica utilitzada per tractar les malalties dels conductes biliars i del pàncrees.
El mes d'agost es van començar a realitzar les primeres proves i fins ara s'han dut a terme 8 procediments. La realització de la prova a Eivissa evitarà uns 100 desplaçaments anuals si tenim en compte els desplaçaments que hi ha hagut en els 2 últims anys.
El colèdoc, el conducte que condueix la bilis a l'intestí procedent de la vesícula biliar i del fetge, i el Wirsung, el conducte que condueix els sucs pancreàtics a l'intestí, s'uneixen en un mateix lloc per abocar el seu contingut al duodè (primera part de l'intestí prim). Aquest lloc es denomina papil·la de Vater. Aquesta papil·la té un esfínter o múscul circular, que s'obre i tanca quan és precís abocar la bilis i la secreció pancreàtica al duodè.
L'objectiu de la CPRE és canular la papil·la i accedir a un dels dos conductes (colèdoc o Wirsung) amb un petit tub de plàstic (catèter). Per arribar fins a la zona de la papil·la s'utilitza un endoscopi que s'introdueix per la boca i que rep el nom de duodenoscopi. La canulació de la papil·la i del conducte desitjat (colèdoc i/o Wirsung) és un dels punts més crucials de la CPRE. Aquesta maniobra és molt complexa, se considera la CPRE com una de les intervencions més difícils de l'endoscòpia digestiva. Una vegada canulada la papil·la s'injecta a través del catèter un contrast radiològic. D'aquesta forma es "dibuixen" els conductes que es poden observar amb radiografies fixes o bé de forma dinàmica (fluoroscòpia). A continuació es realitza un tall a nivell de la papil·la que inclou a l'esfínter per augmentar el calibre d'aquest orifici i així permetre l'accés de diferents materials al seu través per poder solucionar la patologia associada.
La majoria de les CPRE tenen una finalitat terapèutica. Les patologies que més freqüentment necessiten la realització d'aquest procediment són la presència de pedres al colèdoc (coledocolitiasi) i la presència d'estretors (estenosi) al colèdoc, aconseguint-ne la resolució mitjançant l'extracció de les primeres o mitjançant la col·locació de tubs de plàstic o metàl·lics (pròtesi o stents) en el segon cas.
Per a la posada en marxa de la CPRE s'han unit els esforços d'un equip multidisciplinari compost pel personal mèdic, d'infermeria i auxiliar d'endoscòpia, personal mèdic i d'infermeria de la Unitat de Medicina Intensiva encarregat de la sedació, tècnic de radiologia, informàtica, el treball coordinat dels caps de digestiu (Dra. Maite Novella) i intensius (Dra. Pau Merino), el suport de la direcció i la gerència de l'hospital, i un període de formació per part de l'endoscopista i la infermera d'endoscòpia responsables als hospitals d'Inca, Alcázar de San Juan i Son Espases, i amb el suport fonamental del Dr. Carlos Dolz de l’Hospital Universitari Son Llàtzer i la Dra. Carmen Garrido de l’Hospital Universitari Son Espases.
El Dr. Juan Antonio Lucero Pizones, facultatiu del Servei Digestiu especialitzat en la realització d'aquesta prova, detalla que “la CPRE és una de les formes menys invasives de tractar la patologia obstructiva i litiàsica del colèdoc, fins i tot sent un dels procediments endoscòpics digestius més complicats i no exempta de complicacions.”
Maite Novella per la seva part, destaca “el treball en equip de diferents serveis dins l'Hospital Can Misses per posar en marxa aquesta prestació, a més de la col·laboració necessària i imprescindible dels serveis de digestiu dels hospitals de referència de les Balears, Son Espases i Son Làtzer.”
Per a Carmen Santos, directora gerent de l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera, “és una satisfacció dotar l'Hospital de més recursos que evitin trasllats. Augmentar les prestacions i incrementar la nostra capacitat resolutiva redunda finalment en una qualitat assistencial més gran per als pacients de les Pitiüses.”
