Rebre una atenció sanitària integral als seus problemes de salut amb un funcionament eficient dels recursos sanitaris disponibles .
Respecte a la personalitat, la dignitat humana i la intimitat, sense que pugui ser discriminat per raons de tipus social, econòmic, moral o ideològic.
Confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu procés, inclòs el secret de la seva estada en centres i establiments sanitaris, llevat que no sigui possible per exigències legals.
Rebre informació completa i continuada, verbal i escrita, de tot allò relatiu al seu procés, inclosos el diagnòstic, les alternatives de tractament, els riscs i els pronòstics, que els hi han de facilitar en un llenguatge comprensible. En cas que el pacient no vulgui o no pugui manifestament rebre aquesta informació, se’ls ha de proporcionar als seus familiars o als seus representants legals..
Lliure determinació entre les opcions que el responsable mèdic del seu cas li presenti, per a la qual cosa és necessari el seu consentiment exprés previ a qualsevol actuació, excepte en els casos següents:
Quan la urgència no permeti demores.
Quan el fet de no seguir un tractament suposi un risc per a la salut pública.
Quan hi concorri un imperatiu legal.
Quan el pacient no estigui capacitat per prendre decisions; en aquest cas, el dret correspon als seus familiars o a les persones legalment responsables.
Negar-se a rebre un tractament, excepte en els casos assenyalats en el punt 5; per a això ha de signar el document pertinent, en el qual ha de quedar ben clar que no accepta el procediment suggerit.
Assignació d’un metge, el nom del qual ha de poder conèixer, qui serà el seu interlocutor vàlid amb l’equip assistencial. En cas d’absència d’aquest, un altre de facultatiu del mateix equip n’ha d’assumir la responsabilitat.
Tenir constància per escrit de tot el seu procés; aquesta informació i les proves realitzades constitueixen la història clínica.
No ser objecte d’investigacions, experiments o assaigs clínics sense informació sobre els mètodes dels principis bàsics i les normes que estableix la Declaració d’Hèlsinki. Les activitats docents requereixen així mateix el consentiment exprés del pacient.
Beneficiar-se del funcionament correcte dels serveis assistencials i administratius i de la possibilitat que l’estructura de la institució li proporcioni unes condicions acceptables d’habitabilitat, higiene, alimentació, seguretat i respecte a la intimitat.
Mínima incidència de l’hospitalització en les seves relacions socials i personals. Per a això, l’Hospital li ha de facilitar un règim de visites tan ampli com sigui possible, l’accés als mitjans i als sistemes de comunicació i de cultura i la possibilitat de participar en activitats que fomentin les relacions socials i l’entreteniment del lleure.
Rebre tanta informació com vulgui sobre els aspectes de les activitats assistencials que afectin el seu procés i la seva situació personal.
Conèixer els cursos formals per presentar reclamacions, queixes, suggeriments i, en general, per comunicar-se amb l’Administració de l’Hospital.
Dret a causar alta voluntària en qualsevol moment —després de signar el document corresponent—, excepte en els casos recollits en el punt 5 precedent.
Exhaurir les possibilitats raonables de superació de la malaltia. L’Hospital li ha de proporcionar l’ajuda necessària per preparar-se davant de la mort en els aspectes materials i espirituals.
Rebre de les institucions sanitàries una assistència tècnica correcta amb personal qualificat, un aprofitament màxim dels mitjans disponibles i una assistència amb les molèsties psíquiques i físiques, el risc i el dolor mínims.
Deures dels pacients
Complir les prescripcions sanitàries generals, comunes a tota la població, i les especifiques determinades pels serveis sanitaris.
Tenir cura de les instal·lacions i col·laborar en el manteniment de l’habitabilitat de les institucions sanitàries.
Responsabilitzar-se de l’ús adequat de les prestacions del sistema sanitari, fonamentalment pel que fa a la utilització de serveis, procediments de baixa laboral o incapacitat permanent, i també les prestacions terapèutiques i socials.
Tractar amb el respecte màxim el personal de les institucions sanitàries i els altres malalts i els seus acompanyants.
Signar el document pertinent o d’alta voluntària si no accepta un tractament.
