Avui és el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme

Els trastorns de l’espectre autista són afeccions cròniques que causen alteracions de la comunicació, la socialització i la conducta

L’autisme afecta més sovint el sexe masculí, amb una prevalença entre quatre i sis vegades més que en el femení

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) són afeccions cròniques que causen discapacitat i es caracteritzen per provocar alteracions en les interaccions socials i en la comunicació verbal i no verbal, a més de generar un repertori repetitiu i limitat d’interessos i activitats. Actualment no hi ha cap cura efectiva, però sí que hi ha tractaments molt efectius que milloren la qualitat de vida dels pacients.

Es calcula que devers dues mil persones de menys de divuit anys podrien estar afectades per TEA —depenent de la prevalença de la malaltia, xifrada en el 0,9 %—, segons dades de l’Institut Balear de Salut Mental de la Infància i de l’Adolescència. 

Els estudis confirmen que aquests trastorns afecten principalment els homes, amb una prevalença entre quatre i sis vegades més que en les dones. Aproximadament el 40 % de les persones afectades d’autisme pateixen un retard mental greu o profund; el 30 % sofreix un retard mental lleu o moderat, i el 30 % restant té un nivell intel·lectual dins els paràmetres normals.

Diagnòstic

A conseqüència de la gran varietat de la simptomatologia dins l’espectre autista, el diagnòstic de l’autisme és difícil i sovint cal descartar altres causes que provoquen símptomes similars, com ara el retard mental, els trastorns obsessius compulsius o l’ansietat, entre d’altres. Els experts apunten que no tots els autistes tenen problemes de sociabilitat. No obstant això, tenen alteracions qualitatives i, per tant, una socialització complexa i diferent a la que s’esperaria d’una persona de la mateixa edat i amb idèntica habilitat intel·lectual. A més, com més alt tenen el quocient intel·lectual i més baix el grau d’afectació, més es retarda el diagnòstic de la malaltia.

L’autisme és una patologia crònica que provoca grans dificultats en els àmbits escolar, familiar i social. D’aquí la importància de donar una formació correcta als professionals per identificar i diagnosticar de manera precoç els infants que pateixen problemes en el desenvolupament.

En el darrer any s’ha establert a les Illes Balears una xarxa multidisciplinària formada per professionals de l’àmbit sanitari (psiquiatres, psicòlegs i neuropediatres), social, educatiu i del centre Gaspar Hauser per a la formació de l’Equip d’Avaluació de les Dificultats Socials i de la Comunicació (EADISOC), que és el primer esglaó en cas de sospita d’autisme. N’hi ha cinc equips a Mallorca, un a Menorca i un altre a Eivissa. Mantenen reunions periòdiques per presentar i intercanviar informació dels nous casos de sospita d’autisme, amb l’objectiu d’evitar el recorregut per múltiples serveis a què es veuen sotmesos els pares,  que moltes vegades acaba sense concloure amb el diagnòstic clínic d’un professional. Com a segon esglaó s’ha creat l’Equip de Referència per als Trastorns de l’Espectre Autista (ERTEA), per als casos més complexos i amb més dificultats de diagnòstic. Tots els professionals que hi intervenen han rebut una formació sobre proves diagnòstiques específiques de l’autisme. Això ha estat possible gràcies a la contribució de l’Associació Asperger de Balears i de l’Associació de Pares de Nens Autistes de Balears (APNAB).

Tractament

El tractament d’aquest tipus de trastorns ha de ser multimodal i ha d’incloure tècniques educatives especialitzades i molt estructurades. Les finalitats del tractament són les següents:

• Facilitar i estimular un desenvolupament cognitiu del llenguatge i de la socialització normalitzat.
• Disminuir les conductes mal adaptatives típiques de l’autisme, com ara la rigidesa, els moviments i la vocalització estereotípiques i la manca de flexibilitat.
• Atenuar altres conductes associades sovint a l’autisme, com ara la hiperactivitat, la irritabilitat, la impulsivitat, l’autoagressió i l’heteroagressió.
• Reduir l’estrès i la càrrega familiar.

En la consecució d’aquests objectius és molt necessari el paper de la família en el procés d’assumpció i enteniment del diagnòstic, per tal d’oferir a l’infant la màxima ajuda possible. Són necessaris la teràpia familiar i conductual, els grups d’habilitats socials, les intervencions a casa i el tractament mèdic dels problemes i de les patologies associats a l’autisme.